Acció negatòria de servitud

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas entre dues famílies veïnes que discutien per les finestres obertes de la casa d'una d'elles. Els propietaris afectats van demanar que es tapessin aquelles finestres, o almenys que es posés un vidre translúcid que no es pogués obrir, perquè deien que envaïa la seva intimitat i que hi havia una servitud de llums i vistes a favor dels veïns. Per la seva banda, els propietaris de la casa amb les finestres van argumentar que aquestes obertures hi havien estat des d'abans de l'existència de l'actual Codi Civil i que, per tant, tenien dret a mantenir-les.

En primera instància i en apel·lació, els jutjats es van posar d'acord amb els propietaris de les finestres, reconeixent que hi havia una servitud pel simple fet que els forats portaven molt de temps oberts. No obstant això, el Tribunal Suprem ha corregit aquest criteri i ha explicat que, segons la llei i la jurisprudència, perquè existeixi una servitud d'aquesta classe no n'hi ha prou que transcorri el temps, sinó que hi ha d'haver un acte clar que impedeixi a l'altre titular exercir el seu dret (el que s'anomena «acte obstatiu»), i en aquest cas no n'hi ha hagut.

Així i tot, el TS aclareix que, com que les finestres es van obrir abans de l'existència del Codi Civil, s'aplica la normativa anterior, que permetia obrir forats a la mateixa paret sense que això suposés una servitud. Per tant, no hi ha obligació de cobrir les finestres ni de posar vidres especials: formen part de l'ús normal de l'immoble segons l'antiga llei. Per descomptat, si el veí vol, pot construir al seu terreny i tapar aquests forats, però no pot obligar els altres a tancar-los.